Ajuntament de Lleida · Teatre Municipal de l'Escorxador · Carrer de Lluís Companys s/n · 25003 · Lleida · Telèfon: 973 279 356 · Fax: 973 279 123 · Correu electrònic: teatre@paeria.cat
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris text. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris text. Mostrar tots els missatges

30 de març 2014

ULTRAinnocència

Dijous, 3 d'abril de 2014
21 h, Sala 2, 10 € / 8 € (anticipada), Escorxadijous / teatre físic - dansa
ULTRAinnocència
loscorderos.sc

Foto: Rojo Barcelona
Com en va dir l'Eduard Molner en aquesta crítica a La Vanguardia, l'espectacle comença amb dos "oficiniestes excèntrics", amb els tirants que fan d'arnesos i que reciten una lletania: "es-pi-ri-tu-al". L'escenografia són unes ràdios penjades del sostre, unes ràdios que són objectes però esdevenen personatges. L'escena és pulcra i neta, quasi essencial, depurada. Hi ha tant treball al darrere d'aquesta peça que només se n'aprecia la netedat, reflectida en l'escenografia, però també en un espai sonor magnífic. La paraula esdevé a loscorderos extensió del cos, i del moviment, i és utilitzada com una eina més d'aquest "teatre bastard" de què parla aquest "ramat" al seu Manifiesto del Teatro Bastardo (cliqueu l'enllaç i, un cop a la pàgina, seguiu avall per trobar el Manifiesto).
Una peça que ens parla de Déu, de l'espiritualitat, de l'intangible, des de la corporeïtat i des de la contundència. Perquè, com va escriure Rosalía Gómez al Diario de Sevilla: "gusten más o gusten menos sus piezas, el trabajo de loscorderos tiene siempre algo de verdad que nunca defrauda."

Hay que ser ultrainocente para creer en lo intangible,  para  crear lo inexistente.
Hay que ser ultrainocente para seguir caminando, para no dejarse engullir, para no dejarse morir.
Hay que ser ultrainocente para mover montañas, para ver la luz, para escuchar el mensaje.
Hay que ser ultrainocente. La inocencia ha muerto.
Hay que ser ultrainocente para creer que esto es lo real, que es lo que hay.
Hay que ser ultrainocente para saber que uno no cree en lo que quiere, sino en lo que puede.
Para ver  que todo es una ficción y dejar de luchar contra la realidad.
Para no creérsela.
Para  crear otra.
La realidad esta vez no superará a la ficción.
Víctimas de la teoría, llegó el momento. Sintonizar el silencio, asumirlo, tal vez disfrutarlo. Recolectores de minúsculas verdades a la caza de la timidez divina.
Ultrainocencia, una fe empírica en la incertidumbre como puerta hacia todas las posibilidades. Equilibrismos del alma a ras de suelo. Carne al servicio del espíritu creativo que nos mueve.

Algunes crítiques aquí i aquí.




24 de febr. 2014

Un altre Bolaño de la mà de Rigola: "El policía de las ratas"

Diumenge, 2 de març de 2014
19 h, Sala 2, teatre en castellà, 12 € (reduïda) / 18 €
El policía de las ratas de Roberto Bolaño
Heartbreak Hotel y Teatre Lliure
Dirigit per Àlex Rigola


"El policía de las ratas és un thriller, una història detectivesca sobre la diferència i l'art. Un conte que ret homenatge, posa en qüestió i finalment supera en tensió dramàtica aquell relat curt de Kafka: "Josefina la Cantora o El poble dels ratolins".

En aquests moments en què som vistos més aviat com una massa controlada (la qual es comercia i es manipula) que no pas com a éssers humans, és quan més es necessita reclamar l'espai per al lluïment individual i creatiu de cadascun. No ser simple comptabilitat per als poders polítics i econòmics. Allò individual, allò "rar" i  "estrany" han d'existir també al costat d'allò col·lectiu.

Un relat dur i cruel sobre el món de les clavegueres com a reflex de la nostra societat desgastada i de la seva alienació. La història d'un detectiu solitari a la recerca d'un assassí en sèrie, on Bolaño reclama aquest espai per a la individualitat, per a la diferència. Una diferència que necessita d'un treball continu per sobreviure i que moltes vegades resulta incomprensible per als que ens envolten. I on es reclama un espai per a la figura del poeta,
de l'artista. Quan tota la cultura sembla ser apreciada majoritàriament per les seves estadístiques de venda i ocupació, Bolaño reclama, critica, ataca i defensa aquest espai per a la literatura i l'art fora del "fulletó". Aquest espai de l'art per l'art. Aquest espai on tot pot esdevenir poesia i excel·lència independentment del comentari i del judici populistes. Fora d'allò "normal". Fora del que agrada a la majoria. Fora de "l'opinió general".
Un relat trist i una mica malaltís on triomfa la fórmula bolañil: 
LITERATURA + MALALTIA = LITERATURA. I de la bona.

Poc queda per aportar des de la direcció escènica. Simplement deixar fluir les paraules en boca de grans actors. Sense presses i amb matisos. Tot just moviment. Només verb fet acció. Deixar que la pàgina en blanc quedi traçada per la diminuta i fina cal·ligrafia del seu autor per provocar el silenci en una sala acollidora. Un silenci trist amb gotes d'humor i ombra poètica. Envaït d'aquest voler saber més del gènere policíac."





18 de nov. 2013

Una de dansa, una comèdia, i un text clàssic


Divendres, 22 de novembre de 2013 - 21 h
Sala 2 - 35 min - 4 € - dansa contemporània - estrena
Instants, Sotovocce
 
Instants vol rememorar moments viscuts pel propi espectador de manera personal a la fi d’establir una connexió emocional, de poder retrobar punts on tal vegada ens vam deixar anar per un torrent d’emocions, ja siguin de plaer, de gelosia, d’odi, de malenconia…
Companyia creada el 2005. 


 
Dissabte, 23 de novembre de 2013 - 19 i 21 h
Sala 2 - 1 h - 5 € - comèdia - estrena
Si et diuen que vaig parir, A 2 veles teatre
Algú et va avisar que el postpart seria així? Tres dones s’enfronten a la maternitat i als seus despropòsits… La veritable història del postpart.
Companyia creada el 2003.





Diumenge, 24 de novembre de 2013 - 19 h
Sala 1 - 2 h - 5 € - drama històric en castellà
Don Juan Tenorio de José Zorrilla, TOAR
Versió romàntica del mite del dom Joan. La llegenda de la redempció de l’ànima per l’amor amb una de les escenes d’amor més impactants del teatre: la declaració de Don Juan a Doña Inés.
Companyia creada l’any 1955.

28 d’oct. 2013

Tots Sants al teatre: un clàssic contemporani, un musical i una tragèdia amb flamenc


Divendres, 1 de novembre de 2013 - 19 i 21 h
Sala 2 - 1 h 20 min - 5 € - drama - estrena

Roberto Zucco, Miscel·lània Teatre i A 4 Forques 
Obra de teatre inspirada en fets reals, que relata la història d’un assassí en sèrie, l’italià Roberto Succo, que, amb tan sols 15 anys, va matar els seus pares.
Miscel·lània Teatre fou creada el 2011 i A 4 Forques fou creada el 2004.


 




Dissabte, 2 de novembre de 2013 - 20.30 h
Sala 1 - 1 h 15 min - 5 € - teatre musical - estrena
Casey Street, Hangar Teatre
 
La nit del seu 16è aniversari, en Joe Casey comet un petit delicte per impressionar una noia. Quan arriba la policia cal que decideixi: enfrontar-s’hi o fugir. Les conseqüències d’aquesta decisió afectaran tot el veïnat de Casey Street.
Grup de teatre Magraners a Escena creat l’any 2005 a l’Hangar, 
Associació Cultural de Magraners.  


Diumenge, 3 de novembre de 2013 - 19 h
Sala 1 - 1 h - 10 € - teatre i flamenc contemporani - estrena
Bodas de sangre de Federico García Lorca, Grupo Albéniz

Tragèdia en tres actes i set quadres. Bodas de sangre és la dicotomia entre l’amor i la mort, un retrat magistral de l’univers tràgic de la vida.
Companyia de flamenc formada l’any 2002 a la Casa de Andalucía de Lleida.