Ajuntament de Lleida · Teatre Municipal de l'Escorxador · Carrer de Lluís Companys s/n · 25003 · Lleida · Telèfon: 973 279 356 · Fax: 973 279 123 · Correu electrònic: teatre@paeria.cat

17 de març 2011

"Belmonte" un referent de la dansa contemporània del país

© Ros Ribas
Diumenge, 20 de març de 2011, 19 h, Sala 1, 18 €
Belmonte, Gelabert-Azzopardi

Aquest diumenge arriba a Lleida Belmonte, un dels espectacles de referència de la dansa contemporània a Espanya, de la mà de la companyia Gelabert-Azzopardi, que han reposat aquesta peça -estrenada l'any 1988- amb motiu del seu 30è aniversari (i per molts més!). 
Aquella primera versió va ser a Lleida el 18 d'octubre de 1989 a la nau central de la Seu Vella.
Belmonte és una abstracció de la vida del torero Juan Belmonte (1892-1962), qui va suposar una revolució en la manera de torejar que, fins llavors consistia simplement a esquivar el moviment del brau. Va incloure la intenció de torejar quiet, un desig per a qualsevol torero.
Aquesta és una obra sobre la relació entre l'instint i la raó, entre la vida i la mort. Només si som capaços de trobar i lidiar amb l'animal que portem dins nostre fem dansa del nostre moviment. Juan Belmonte deia que allò que importa és que la íntima emoció del toreig traspassi el joc del toreig.

Volem recordar i subratllar també que en la seva reposició l'obra compta amb l'equip artístic inicial format per Frederic Amat, Lydia Azzopardi, Cesc Gelabert i Carles Santos.Vegeu anterior entrada al blog del dia u de març de 2011.

Aquest espectacle és una abstracció en termes coreogràfics, musicals i plàstics, del món dels toros i utilitza l'extraordinària personalitat de Juan Belmonte com a secreta força d'inspiració. No és una descripció figurativa de les curses de toros ni una biografia cinematogràfica.

© Ros Ribas
"Belmonte és una experiència escrita amb paraules majors." (Joan Anton Benach, La Vanguardia)
"La millor 'faena' d'un ballarí." (M. G. Otzet, Diari de Barcelona)
"Una partitura que no es mereix morir." (Miquel Jurado, El País)
"Un espectacle ambiciós." (Maryse Badiou, El público)
"Emoció, força i qualitat." (Gonzalo Pérez de Olaguer, El Periódico)
"Sensual i salvatge la dansa de Gelabert." (Leonetta Bentivoglio, La Repubblica)